Indoportuguès de Cannanore
![]() ![]() | |
Tipus | llengua criolla, llengua viva, llengua i llenguatge oral ![]() |
---|---|
Ús | |
Parlants | 5 (2010)[1] |
Parlants nadius | 8 ![]() ![]() |
Autòcton de | Kannur |
Estat | ![]() |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua natural llengua de contacte pidgins i criolls criolls portuguesos criolls indoportuguesos ![]() | |
Característiques | |
Estudiat per | lingüística ![]() |
Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever ![]() |
Codis | |
ISO 639-3 | idb ![]() |
Glottolog | mala1544 ![]() |
L'indoportuguès de Cannanore és un crioll portuguès del grup dels criolls indoportuguesos parlat a la Costa de Malabar, a l'Índia. Aquesta llengua va ser formada a partir del contacte entre les llengües portuguesa i malaiàlam, usada per famílies indoportugueses, a la ciutat de Cananore (Kannur). Aquest crioll actualment ja està pràcticament extingit, fins a poc temps endarrere es jutjava que el crioll de Cananor ja estava totalment extint, no obstant això, una família formada per cinc persones encara conserva l'hàbit de parlar en aquesta llengua.[1][2][3]
La presència de portuguesos era forta a Cannannore durant el 1500. Lourenço de Almeida, fill del virrei Francisco de Almeida va ser el líder d'una flota portuguesa. La seva flota va enfrontar la flota índia liderada pel Samorin a la batalla de Cannanore.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Hugo Cardoso, "The Death of an Indian-born Language", Open Magazine, October 30, 2010.
- ↑ «CRIOULOS INDO-PORTUGUESES DE DIU A TRINCOMALEE». Clarim [Consulta: 18 febrer 2014].[Enllaç no actiu]
- ↑ JC OnLine - Editoria Brasil. «Português resiste aos séculos».